S’enfada molt quan s’equivoca

Hi ha infants per als quals equivocar-se no és només que alguna cosa no hagi sortit: ho viuen com si l’error digués alguna cosa sobre ells.

Per això, davant d’un error, l’objectiu no és repetir «no passa res». Sí que passa alguna cosa: està frustrat. El que podem ajudar-lo a descobrir és que equivocar-se no el defineix.

Separa el que ha passat de qui és

No és el mateix:

«Això no t’ha sortit.»

que:

«Ets un desastre.»

Aquesta distinció també val quan parlem en positiu. Si tota la identitat queda lligada a “ser el millor” o “fer-ho perfecte”, l’error pesa molt més.

No arreglis l’error immediatament

Dona-li una mica d’espai.

Pots dir:

«Veig que t’ha fet molta ràbia.»

I després:

«Vols mirar què ha passat?»

Acompanyar-lo no significa esborrar-li cada dificultat.

Reconeix el procés

Fes visible l’esforç, la constància i les estratègies que prova, no només el resultat final.

«No t’ha sortit a la primera i has buscat una altra manera.»

Això ajuda a situar el valor en el procés d’aprendre.

Mostra com convius tu amb els errors

Els fills observen què fem quan ens equivoquem.

Poder dir:

«M’he equivocat. Ho corregeixo.»

és una manera quotidiana d’ensenyar que l’error no és una catàstrofe ni una vergonya.

Quan està desbordat, primer calma

Si trenca el paper, crida o abandona enfadat, aquell no és el moment de donar una lliçó sobre l’esforç.

Primer ajuda’l a recuperar la calma. Després podeu revisar què ha passat i què podria provar diferent.

Evita comparar-lo, ridiculitzar la seva reacció o solucionar-li sempre allò que li costa.