Com ajudar-lo a gestionar la frustració

Perdre, equivocar-se, esperar o no aconseguir alguna cosa a la primera formen part de créixer. L’objectiu no és que el teu fill no es frustri, sinó que descobreixi que pot passar per aquella frustració sense que un adult li resolgui sempre la dificultat.

No corris a solucionar-ho

Quan veiem que un fill ho passa malament, és fàcil avançar-nos: acabem el puzle, li fem allò que no li surt o canviem les regles perquè no perdi.

Ajudar és important, però ajudar massa aviat pot prendre-li l’oportunitat de descobrir: «Em costa, però puc intentar-ho.»

Queda’t disponible sense fer automàticament la feina per ell.

Posa paraules al que passa

«Et fa molta ràbia que no et surti.»
«Volies guanyar i perdre t’ha enfadat.»

Reconèixer l’emoció no significa permetre que llenci coses, pegui o insulti. El límit continua existint.

Dona temps abans de donar la solució

Pregunta: «Què podries provar ara?» o «Vols que t’ajudi una mica o ho tornes a provar tu?»

Acompanyar no és abandonar-lo. És ser-hi sense substituir-lo.

Fes visible l’esforç

No celebris només el resultat. També pots dir: «T’ha costat i ho has tornat a provar.» Això posa el focus en el procés i la constància.

Els teus errors també eduquen. Dir «M’he equivocat; ho tornaré a provar» mostra una manera de relacionar-se amb la dificultat.

Si està molt desbordat, primer calma. La conversa sobre perseverança vindrà després.

Evita ridiculitzar-lo perquè “no sap perdre”, comparar-lo, solucionar-li sistemàticament tot el que costa o exigir-li que deixi d’estar frustrat de seguida.