Em pega quan s’enfada. Què faig?

Que el teu fill estigui enfadat no és el problema. Que et pegui és el límit. En aquell moment no cal convèncer-lo que no hauria d’estar enfadat: cal aturar la conducta, protegir-vos i ajudar-lo a recuperar la calma.

Pots dir: «Estàs molt enfadat. No et deixaré pegar.»

Atura el cop sense convertir-ho en una lluita

Si intenta pegar-te, pegar un germà o fer-se mal, intervé. Aparta’t, separa els infants o atura el moviment amb suavitat i fermesa. No cal cridar perquè el límit sigui clar.

El missatge és doble: «Entenc que estiguis enfadat» i «No pots fer mal.» Acceptar l’emoció no significa acceptar qualsevol comportament.

En plena explosió, parla poc

Evita interrogatoris i sermons. Primer ajuda’l a sortir del desbordament. La conversa vindrà després.

Quan estigui tranquil, mira què hi havia abans del cop: frustració, un límit, una disputa, cansament o dificultat per expressar el que volia. Entendre-ho no justifica el cop; serveix per ensenyar una alternativa.

Ensenya què pot fer

Pots dir: «Estaves molt enfadat perquè volies continuar. Pegar no. Pots dir “estic enfadat”, apartar-te o venir-me a buscar.»

Si ha fet mal, ajuda’l a reparar quan ja pugui entendre què ha passat. Reparar pot ser consolar, ajudar o arreglar, no repetir un “perdó” mecànic.

Què convé evitar?

No li peguis perquè “vegi que fa mal”, no l’etiquetis com a dolent o agressiu i no el facis passar vergonya. Tampoc deixis passar la conducta perquè “ja se li passarà”.

Si l’agressivitat és molt freqüent, va en augment, provoca lesions o sentiu que vosaltres també perdeu el control sovint, convé demanar ajuda professional.