Els meus fills es barallen constantment

Tenir germans implica compartir espai, objectes, adults i decisions. El conflicte forma part de la convivència.

L’objectiu no és aconseguir que no es barallin mai. És que vagin aprenent a gestionar els desacords sense fer-se mal i sense necessitar sempre un adult que decideixi qui té raó.

No corris sempre a buscar un culpable

Quan intervenim només per determinar qui ha començat, és fàcil acabar convertits en jutges permanents.

Si la situació és segura, ajuda’ls primer a explicar què ha passat i què necessita cadascú.

«Explica tu què ha passat. Ara escoltem el teu germà.»

L’objectiu és que aprenguin a posar paraules al conflicte.

Si es fan mal, intervé

No intervenir no significa deixar que s’agredeixin.

Si la discussió es converteix en una baralla física, separa’ls i atura la conducta.

Primer seguretat i calma. Després podreu tornar al conflicte.

Ajuda’ls a buscar una sortida

Quan ja estan més tranquils:

«Què volies tu?»
«I tu què volies?»
«Què podríeu fer ara?»

Al principi necessitaran molta ajuda. Amb el temps, l’objectiu és que vagin incorporant aquestes preguntes per si mateixos.

No els comparis

«La teva germana sí que comparteix.»
«Ell sempre és més tranquil que tu.»

Les comparacions no resolen el conflicte i poden alimentar ressentiment.

Cada fill necessita ser reconegut per qui és, no per la posició que ocupa respecte del germà.

Busca també moments de complicitat

La relació entre germans no es construeix només resolent baralles.

Fer coses junts, cooperar, ajudar-se o tenir moments agradables compartits també forma part d’aquesta relació.

Evita obligar-los a reconciliar-se immediatament o exigir un “perdó” mecànic quan encara estan enfadats.