Un germà pega l’altre. Com intervenim?
Quan una baralla entre germans passa a l’agressió, la prioritat canvia.
Ja no és només un conflicte que poden intentar resoldre: l’adult ha d’aturar la conducta i evitar que es facin mal.
Separa abans d’investigar
Si s’estan pegant, no cal començar preguntant qui ha començat.
Primer atura l’agressió i separa’ls si cal.
Pots dir:
«No deixaré que us feu mal.»
Amb fermesa i sense humiliar ningú.
Primer calma, després conversa
Quan estan desbordats és difícil que puguin explicar bé què ha passat o escoltar el germà.
Espera que baixin la intensitat.
Després dona espai als dos:
«Explica’m què ha passat per a tu.»
I després:
«Ara escoltem què ha passat per al teu germà.»
No es tracta de decidir automàticament qui és “el bo” i qui és “el dolent”.
El sentiment és acceptable; pegar, no
Pot haver-hi ràbia, gelosia, frustració o sensació d’injustícia.
Pots reconèixer-ho sense retirar el límit:
«Estaves molt enfadat. Pegar no.»
Després podeu buscar altres maneres d’expressar el conflicte: parlar, apartar-se, demanar ajuda o esperar abans de continuar.
Si ha fet mal, ajuda’l a reparar
Reparar és més útil que forçar un «perdó» immediat.
Pot preguntar com està el germà, ajudar-lo, consolar-lo o reparar alguna cosa que hagi trencat.
La responsabilitat no necessita humiliació.
Mira el patró familiar
Si sempre pega el mateix, si les baralles apareixen per l’atenció dels pares, per objectes concrets o en moments de cansament, aquesta informació importa.
Evita comparar-los, donar sempre la culpa al mateix fill o deixar que l’agressió continuï perquè “s’han d’espavilar entre ells”.
Si l’agressivitat és intensa, freqüent, augmenta o hi ha risc de lesions, convé demanar ajuda professional.
Explica-li a Kora què acostuma a passar abans de l’agressió, com interveniu i com acaba el conflicte. Això permet treballar no només el cop, sinó la seqüència que el precedeix.
