Gelosia entre germans: com l’acompanyem?

La gelosia pot aparèixer quan un infant sent que ha de protegir el seu lloc, l’atenció que rep o la relació amb els pares.

Dir-li «no has d’estar gelós» no fa desaparèixer aquest sentiment. El primer pas és poder reconèixer-lo sense culpabilitzar-lo.

Accepta el sentiment, posa límit a la conducta

Pot estar gelós. Pot enfadar-se. Pot desitjar tenir-te només per a ell.

El que no pot és fer mal al germà.

Pots sostenir les dues coses:

«Entenc que ara voldries estar sol amb mi. No et deixaré pegar al teu germà.»

Evita les comparacions

Fins i tot les comparacions que semblen motivadores poden reforçar la rivalitat:

«Mira que bé menja la teva germana.»
«Tu ets el responsable i ell és el trapella.»

Cada fill necessita sentir que és vist per les seves pròpies qualitats, interessos i necessitats.

Busca moments d’exclusivitat

No cal repartir cada minut exactament igual.

Sí que pot ser important que cada fill tingui moments en què senti que l’adult està amb ell, sense competir per l’atenció.

A vegades són moments petits: una conversa, un conte, fer un encàrrec junts.

No converteixis el germà gran en un petit adult

Implicar-lo pot ser bonic si vol participar.

Però vigila amb convertir «tu ets el gran» en l’obligació de cedir sempre, entendre-ho tot o cuidar sistemàticament el petit.

Ell també continua necessitant ser fill.

Les regressions poden formar part del canvi

Davant l’arribada d’un germà o altres canvis familiars poden reaparèixer conductes que semblaven superades.

Abans d’interpretar-les com una provocació, mira què poden estar expressant.

Evita negar la gelosia, donar sempre la culpa al mateix fill o crear privilegis que alimentin la rivalitat.