La meva parella i jo eduquem diferent

No cal que dos adults reaccionin exactament igual davant de tot.

El problema apareix quan les diferències converteixen cada límit en una negociació entre adults, quan un desautoritza l’altre davant dels fills o quan el nen no pot saber què esperar.

Coherència no significa ser idèntics. Significa compartir alguns criteris bàsics.

Parleu quan no hi hagi conflicte

El pitjor moment per decidir com voleu educar és mentre el nen protesta i tots dos esteu enfadats.

Busqueu un altre moment.

Pregunteu-vos:

Quins límits són innegociables?
On podem ser flexibles?
Què volem fer quan hi ha una agressió?
Quines amenaces o càstigs no volem utilitzar?

No cal resoldre tota la criança en una conversa.

Comenceu per pocs acords

Si intenteu unificar cada detall, probablement fracassareu.

Trieu les situacions que generen més conflicte i acordeu un criteri prou clar per sostenir-lo tots dos.

No utilitzeu el fill com a àrbitre

Eviteu:

«Pregunta-li al teu pare, que és qui no et deixa.»
«Jo et deixaria, però la mama diu que no.»

Les discrepàncies adultes s’han de treballar entre adults.

No us desautoritzeu en calent

Si no estàs d’acord amb una decisió de la teva parella i no hi ha un problema de seguretat, sovint és millor parlar-ne després en privat que iniciar una discussió davant del nen.

Això no significa callar sempre. Significa protegir el nen d’haver d’entrar en el conflicte adult.

Manteniu espai per a l’estil de cadascú

Un pot ser més juganer i l’altre més estructurat. Un pot tenir més paciència en unes situacions i l’altre en unes altres.

La família no necessita dos adults clonats. Necessita adults que puguin coordinar-se en allò essencial.

Si els desacords són constants, molt intensos o la criança s’ha convertit en un focus important de conflicte de parella, pot ser útil buscar suport professional.