Jo com a mare o pare
La criança no parla només del comportament dels fills. També ens posa davant del nostre cansament, la nostra història, la manera com reaccionem i les diferències amb la parella.
L’adult també forma part de la situació i, per tant, també té marge per canviar-la. Això no és culpa: és capacitat d’acció.
Si estàs perdent la paciència
Quan arribes al límit una vegada i una altra, no sempre n’hi ha prou amb proposar-te “tenir més paciència”.
Si t’has equivocat, reparar també educa. Demanar perdó no elimina el límit ni l’autoritat.
Si reconeixes patrons de la teva pròpia infància
Adonar-te d’una resposta automàtica et permet començar a decidir quina resposta vols construir en el seu lloc.
Si la parella educa diferent
No necessiteu pensar exactament igual en tot. Sí que ajuda acordar alguns criteris bàsics i evitar que el fill quedi al mig de les diferències adultes.
No necessites ser perfecte
Ser referent no significa no equivocar-se. Significa també poder observar-se, assumir responsabilitat i tornar a intentar-ho.
Si notes que perds el control sovint, tens por de fer mal o la situació us està desbordant, buscar suport professional és una forma responsable de cuidar la família.
Explica-li a Kora què et passa a tu en aquella situació concreta. Entendre el teu patró també forma part d’entendre el que passa amb el teu fill.
