Rutines, límits i autonomia
Posar límits no és aconseguir obediència immediata a qualsevol preu. És oferir una estructura clara i prou estable perquè el nen pugui créixer amb seguretat i anar guanyant autonomia.
Fermesa i afecte no són contraris.
Si cada petició acaba en un “no”
Quan tot es converteix en negociació, ajuda revisar quantes coses demanem, com les demanem i quines decisions són realment negociables.
Donar opcions reals dins d’un marc estable permet autonomia sense abandonar la responsabilitat adulta.
Si només respon quan crides
Potser el crit s’ha convertit, sense voler, en el senyal que ara sí que la petició va de debò.
- Només em fa cas quan crido. Com ho canvio?
- Com aconseguir que col·labori sense repetir-ho deu vegades
Digues menys coses, apropa’t, aconsegueix la seva atenció i sostén amb més coherència allò que sí que has decidit demanar.
Què passa després d’una conducta?
La conseqüència hauria d’ajudar a entendre, reparar o fer-se responsable del que ha passat, no simplement fer patir.
Explica-li a Kora una situació concreta que es repeteixi a casa. Els límits generals són fàcils d’explicar; sostenir-los en el vostre patró familiar és on comença la personalització.
