He cridat al meu fill. Com ho reparo?

Has cridat. Potser fins i tot has dit alguna cosa que ara no t'agrada recordar. El que ha passat importa, però el que fas després també educa.

Ser un referent no significa no equivocar-te mai. També significa mostrar què fa una persona quan s'adona que no ha actuat com volia.

Primer, recupera tu la calma

No intentis reparar mentre encara estàs enfadat. Primer calma't. Després torna.

Digues què has fet, sense excuses

No cal un discurs enorme.

«Abans t'he cridat. Estava molt enfadat, però no t'ho havia de dir d'aquella manera. Ho sento.»

Evita convertir-ho en «perdona, però és que tu...». El nen pot haver fet alguna cosa que no estava bé i tu pots haver reaccionat d'una manera que tampoc vols repetir.

Demanar perdó no et treu autoritat

«No t'havia de cridar. I el que et vaig dir continua sent important: no pots pegar al teu germà.»

Repares la manera com has actuat i mantens la responsabilitat sobre el que havia passat.

Reparar és més que dir «perdó»

Pregunta't: què faré diferent la pròxima vegada? Potser necessites deixar de donar instruccions des de lluny, revisar les presses o aturar-te abans de respondre. La reparació també és intentar canviar el patró.

No necessites que el teu fill et tranquil·litzi

Evita convertir la conversa en «soc una mare horrible» o demanar-li que alleugi la teva culpa. Tu pots assumir el que has fet i reparar-ho sense carregar-lo amb la responsabilitat de fer-te sentir millor.

I si em torna a passar?

Un episodi i un patró no són el mateix. Si els crits són freqüents, cada vegada necessites més intensitat, et costa molt recuperar el control o tens por d'arribar a pegar, convé buscar ajuda professional.