Nosaltres també mirem massa el mòbil

Podem posar normes de pantalles als fills i, alhora, adonar-nos que nosaltres també consultem el mòbil gairebé sense pensar.

No es tracta de sentir-nos culpables. Es tracta de recordar que els fills aprenen també del lloc que les pantalles ocupen en la vida dels adults.

Mira en quins moments apareix

Potser no és tant el nombre total de minuts com el moment.

Quan t’explica alguna cosa?
Durant els àpats?
Mentre jugueu?
Quan esteu esperant dos minuts sense res a fer?

Observar el patró és més útil que prometre «a partir d’ara no miraré mai el mòbil».

Protegeix alguns moments de presència

No necessites estar disponible tota l’estona.

Sí que pots decidir que alguns moments siguin realment compartits: una conversa, el conte de nit, un àpat o una estona de joc.

Deixar el mòbil físicament lluny pot ser més fàcil que resistir cada notificació.

Explica també quan el necessites

Els adults utilitzem el mòbil per treballar, organitzar-nos, parlar amb algú o buscar informació.

Pots fer visible aquesta diferència:

«He de respondre aquest missatge de feina i després deixo el mòbil.»

I, si ho has dit, intenta complir-ho.

Revisa la coherència de les normes

No cal que adults i infants tinguin les mateixes normes.

Però si demanem que deixi la pantalla mentre nosaltres continuem mirant-ne una sense parar, el missatge perd força.

No busquis perfecció

Si t’adones que no l’estaves escoltant:

«Perdona, estava mirant el mòbil i no t’he fet cas. Deixa’l que el guardo i m’ho tornes a explicar.»

Reconèixer-ho també és modelar.