Els àpats s’han convertit en una batalla

Quan cada dinar o sopar acaba amb «menja una mica més», negociacions, enfadaments o una pantalla perquè mengi, és fàcil que el menjar ocupi tota la conversa.

El primer canvi no és aconseguir que mengi més. És treure pressió i recuperar un marc tranquil al voltant de la taula.

Repartiu les responsabilitats

L’adult posa el marc: decideix què s’ofereix, quan es menja, on i quines són les normes de taula.

L’infant decideix si menja i quina quantitat.

Aquesta separació evita que l’adult hagi de controlar cada mos i permet que el nen vagi escoltant els seus senyals de gana i sacietat.

Deixeu de comentar cada cullerada

Si tota l’atenció està posada en «encara no has menjat», «va, una mica més» o «mira el teu germà», l’àpat es converteix fàcilment en un pols.

Serviu el menjar, mengeu junts quan sigui possible i parleu també del dia, dels plans o d’alguna cosa que us interessi.

El menjar pot formar part de l’estona sense ser-ne l’únic tema.

Manteniu el marc sense convertir-lo en una lluita

L’àpat pot tenir un inici i un final clars.

Quan s’acaba, es recull amb tranquil·litat, sense sermons ni convertir el plat que queda en una batalla.

Mantenir horaris i un lloc habitual per menjar dona previsibilitat sense necessitat de pressionar.

Pantalles fora de la negociació

Utilitzar una tauleta, el mòbil o la televisió perquè mengi pot resoldre aparentment aquell moment, però desplaça l’atenció del propi àpat.

L’objectiu és que pugui participar del menjar i de la vida familiar a taula, no aconseguir introduir cullerades mentre està distret.

El menjar no és premi ni càstig

Evita:

«Si t’ho acabes, tindràs postres.»
«Si no menges, et quedes sense...»

El menjar no necessita convertir-se en moneda de canvi per obtenir una conducta.

Què convé evitar?

Obligar, insistir constantment, fer xantatge, comparar amb germans, etiquetar-lo de «mal menjador», servir plats enormes o fer un menú nou cada vegada que rebutja el que hi ha.

La calma no significa que l’infant decideixi tota l’organització familiar. L’adult continua sostenint el marc.

Quan cal consultar?

Aquestes són pautes educatives, no nutricionals ni mèdiques.

Si hi ha pèrdua o dificultats de guany de pes, problemes de creixement, ennuegaments o vòmits freqüents, dolor en menjar o empassar, sospita d’al·lèrgia o intolerància, o rebuig del menjar durant dies amb malestar físic, cal consultar el pediatre.

Si hi ha angoixa intensa davant del menjar o preocupació pel cos o el pes, convé valorar també suport professional.