Com decidir què pot veure
Amb les pantalles, no tot és una qüestió de temps. També importa què veu, amb qui ho veu i què pot fer amb allò que ha vist.
No cal conèixer cada vídeo d’internet, però sí assumir que la selecció de contingut forma part de l’acompanyament adult.
Mira el contingut, no només la plataforma
Que una aplicació o un servei sembli infantil no significa que tot el que hi apareix sigui adequat.
Revisa la classificació i el tipus de contingut, i utilitza les eines de control parental quan siguin útils.
En videojocs, mira també què implica el joc: contingut, interacció amb altres persones i opcions de compra o comunicació.
Acompanya una part del que veu
Veure o jugar junts de tant en tant et permet entendre què li agrada i què està consumint.
També obre converses que un filtre tècnic no pot tenir:
«Què t’ha agradat d’això?»
«Què creus que ha passat aquí?»
«Hi ha alguna cosa que t’hagi fet sentir incòmode?»
La seguretat també s’ensenya
A mesura que apareixen serveis amb comunicació o contingut compartit, necessitarà criteris clars sobre privacitat, persones desconegudes, dades personals i què fer si veu o rep alguna cosa que el preocupa.
La tecnologia pot ajudar a limitar riscos, però no substitueix la conversa.
Fes que demanar ajuda sigui fàcil
Si un dia veu alguna cosa que no havia de veure, interessa que pugui venir a explicar-t’ho.
Una reacció explosiva pot fer que la pròxima vegada prefereixi amagar-ho.
Primer esbrina què ha passat. Després decidiu què cal canviar.
Revisa el criteri a mesura que canvia el context
El contingut que permeteu no necessita ser una decisió per sempre.
Acompanyar també és revisar què està preparat per veure i quines eines necessita.
Explica-li a Kora què vol veure o jugar i què et preocupa exactament: el contingut, les interaccions, el temps o alguna cosa que ja ha passat. Són problemes diferents i necessiten respostes diferents.
