Com ajudar un nen amb les seves pors

Dir «no tinguis por» no acostuma a fer desaparèixer la por.

La por és una emoció. El nostre paper no és ridiculitzar-la ni organitzar tota la vida per evitar-la, sinó ajudar l’infant a sentir-se acompanyat mentre va guanyant recursos per afrontar-la.

Primer, reconeix-la

Pots dir:

«Veig que això et fa por.»

No cal confirmar que el perill que imagina sigui real. Estàs reconeixent l’emoció, no la interpretació.

Pregunta què és exactament el que li fa por

Una mateixa situació pot amagar pors diferents.

El metge pot fer por pel dolor, per no saber què passarà o per separar-se de l’adult.

Entendre la por concreta ajuda més que donar una tranquil·lització genèrica.

Evita els dos extrems

Forçar-lo de cop a enfrontar-se a allò que li fa por pot desbordar-lo.

Però evitar sistemàticament qualsevol situació que li generi por també pot acabar reduint molt la seva vida.

Busca passos petits que pugui afrontar amb suport.

Transmet calma

Els fills també llegeixen com reaccionem nosaltres.

Acompanyar amb serenitat, anticipar què passarà i mostrar confiança pot donar seguretat sense prometre que mai passarà res desagradable.

Celebra els passos, no exigeixis valentia

No cal dir «ja era hora» quan aconsegueix fer alguna cosa que abans li feia por.

Pots preguntar:

«Com t’has sentit quan ho has aconseguit?»

Això posa el focus en la seva experiència i en els recursos que està construint.

Quan demanar ajuda

Si la por interfereix clarament en la vida quotidiana, impedeix anar a l’escola o dormir durant un període prolongat, empitjora, provoca un patiment intens o apareix després d’una experiència molt dura, convé consultar un professional.