Té por de la foscor. Com l’acompanyo?
Dir «no hi ha res» pot ser cert, però no sempre ajuda quan el teu fill està sentint por de veritat.
L’objectiu no és demostrar-li que la seva por és absurda. És reconèixer-la, transmetre seguretat i ajudar-lo a construir recursos per poder dormir amb més confiança.
Reconeix la por sense alimentar-la
Pots dir:
«Veig que la foscor et fa por. Soc aquí.»
No cal buscar monstres per tota l’habitació ni confirmar que hi podria haver alguna cosa.
Reconeixes l’emoció, no el perill imaginat.
Dona eines concretes
Podeu pensar junts què l’ajuda a sentir-se segur: un objecte de confiança, una llum tènue temporal o saber que tornaràs a comprovar com està.
Si dius que tornaràs, compleix-ho.
La confiança també es construeix amb aquesta previsibilitat.
Mantén la rutina
La por no necessita convertir cada nit en una rutina completament nova.
Mantén, tant com puguis, la seqüència habitual: higiene, conte, contacte, comiat.
Acompanyar emocionalment i sostenir una estructura poden anar junts.
Parleu-ne també de dia
A la nit és més difícil raonar.
En un moment tranquil podeu parlar de què imagina, què li fa por exactament i què podria fer quan aparegui aquella sensació.
L’objectiu és que vagi construint recursos propis, no només que necessiti sentir «no passa res» una vegada i una altra.
No ridiculitzis ni forcis
Evita «això és de petits», apagar-ho tot de cop perquè “s’hi acostumi” o convertir la por en una lluita.
Tampoc cal organitzar tota la nit al voltant d’evitar qualsevol incomoditat.
Si la por és molt intensa, dura setmanes, interfereix clarament amb el son o també afecta altres moments del dia, convé valorar ajuda professional.
Explica-li a Kora què diu que li fa por, com és el vostre ritual de nit i què passa quan intentes marxar. La foscor pot ser el nom d’una por, però no sempre n’és tota l’explicació.
