El meu fill no vol anar a dormir. Què puc fer?

Quan cada nit apareixen l'aigua, el pipí, una altra pregunta, un altre conte o un altre petó, és fàcil que l'hora d'anar a dormir es converteixi en una negociació interminable.

Una orientació útil combina estructura i acompanyament emocional: una rutina clara i uns límits previsibles, sense deixar el nen sol davant del seu malestar.

Fes que el final del dia sigui previsible

Intenta repetir una seqüència semblant cada vespre, per exemple: dents → pipí → conte → petó → llum apagada. No perquè cada nit hagi de ser perfecta, sinó perquè saber què passarà després dona seguretat.

Avisa abans de començar

Passar de jugar a «ara al llit» pot ser un tall difícil.

«D'aquí a deu minuts comencem la rutina d'anar a dormir.»

Quan arribi el moment, no obris una negociació nova.

Dona petites decisions dins d'un límit que no canvia

Pot triar quin conte vol o si comença pel pijama o per les dents. Però no cal preguntar «vols anar a dormir?» si anar a dormir no és opcional.

Anticipa les excuses habituals

Si cada nit demana aigua o pipí després d'apagar el llum, incorpora-ho a la rutina. Així no has de decidir cada nit des de zero.

Dona connexió abans del comiat

Uns minuts de presència real poden formar part de la rutina. Donar connexió no significa convertir el final de la nit en una negociació sense límit.

«Aquest era l'últim conte. Ara apaguem el llum. Bona nit.»

I si té por?

No ridiculitzis la por. Reconeix-la. Pots acordar que tornaràs a comprovar com està; si ho promets, torna. Si hi ha por, ja no estem exactament davant del mateix problema que una simple resistència a anar a dormir.

Evita que cada nit tingui unes regles diferents

No es tracta de rigidesa absoluta. Es tracta que l'estructura bàsica sigui reconeixible.