Com explicar la mort a un nen

Quan mor algú estimat, sovint l’adult ha de trobar paraules mentre ell mateix també està de dol.

No necessites una explicació perfecta. El més important és dir la veritat amb paraules que el teu fill pugui entendre, no deixar-lo fora del que està passant i fer-li sentir que continuarà cuidat.

Digues què ha passat amb paraules clares

Fes servir la paraula mort o ha mort.

Pots dir:

«L’avi ha mort. El seu cos ha deixat de funcionar i ja no tornarà. Estem molt tristos perquè l’estimàvem molt.»

Amb els infants petits pot caldre repetir aquesta explicació moltes vegades. Que torni a preguntar no significa que no t’hagi escoltat.

Evita metàfores que poden confondre

Expressions com «s’ha adormit», «ha marxat de viatge» o «l’hem perdut» intenten suavitzar la notícia, però un infant les pot entendre literalment.

Primer explica el fet de manera clara. Després hi podeu afegir les creences espirituals o religioses de la vostra família.

Explica també la causa, sense detalls que l’espantin

Si ha estat una malaltia, pots explicar que era una malaltia molt greu.

Dir només «estava malalt» pot fer que relacioni qualsevol refredat o malaltia quotidiana amb la mort.

Si ha estat una mort sobtada, explica què ha passat de manera senzilla i veritable, sense detalls impressionants.

En morts violentes o per suïcidi, convé demanar orientació professional sobre com explicar-ho.

No amaguis totes les teves emocions

Pots estar trist i pots plorar davant del teu fill.

No necessita veure un adult que fingeix que no passa res. Necessita un adult que, fins i tot estant trist, continua sent una figura de seguretat.

També pot reaccionar d’una manera molt diferent de la teva: plorar, enfadar-se, quedar-se en silenci o voler anar a jugar.

No li exigeixis una forma concreta de fer dol.

Respon el que pregunta

Deixa espai perquè pregunti.

I si no saps una resposta, pots dir:

«No ho sé.»

Davant de preguntes com «tu també et moriràs?», es pot respondre amb veritat i seguretat:

«Tothom es mor algun dia, però jo espero viure molts anys i cuidar-te fins que siguis gran.»

Si pregunta quan tornarà la persona:

«No tornarà. Quan algú es mor, ja no pot tornar. Però el podem recordar sempre.»

Assegura’t que no se senti culpable

Especialment els infants petits poden relacionar la mort amb alguna cosa que van pensar, dir o fer.

Digues-ho explícitament:

«Tu no hi tens cap culpa. Res del que vas pensar o fer ho va provocar.»

Mantén la vida quotidiana

Quan tot sembla haver canviat, les rutines donen continuïtat.

L’escola, els àpats, l’hora d’anar a dormir i la presència de les persones de referència ajuden a transmetre: la vida continua i tu estàs cuidat.

També és útil informar l’escola perquè pugui acompanyar-lo.

Ha d’anar al funeral o al tanatori?

No cal obligar-lo ni excloure’l automàticament.

Si vol participar, explica-li abans què veurà, què passarà i que hi haurà adults tristos o plorant. És útil que hi hagi un adult de confiança que pugui estar pendent especialment d’ell i sortir amb ell si ho necessita.

També podeu crear un ritual propi: fer un dibuix, escriure una carta, mirar fotografies, plantar alguna cosa o preparar una caixa de records.

Quan cal demanar ajuda professional?

Kora acompanya i orienta, però no substitueix l’ajuda professional.

Si ha mort el pare, la mare o un germà, o es tracta d’una mort violenta o per suïcidi, convé comptar amb suport professional per a l’infant i la família.

També convé consultar si el malestar interfereix de manera persistent en la vida quotidiana, les regressions es mantenen, la culpa és persistent o els adults estan tan desbordats pel propi dol que no poden sostenir els fills.

Si un infant diu que es vol morir per estar amb la persona que ha mort, no ignoris la frase. Escolta què vol dir i busca ajuda professional si es repeteix o apareix amb angoixa intensa, tristesa marcada o canvis importants de conducta.