Ens separem. Com ho expliquem als fills?

Quan una parella se separa, els fills necessiten sobretot veritat, estabilitat i la seguretat que la separació és entre els adults, no entre els pares i els fills.

No necessiten conèixer els detalls del conflicte. Necessiten entendre què passarà amb la seva vida.

Expliqueu-ho amb paraules clares

Si és possible i és segur, expliqueu-ho els dos progenitors en un moment tranquil.

Podeu dir:

«Hem decidit que ja no viurem junts com a parella. Tu no has fet res perquè això passi. T’estimem i continuarem sent els teus pares.»

Després expliqueu els canvis concrets que ja coneixeu: on viurà cadascú, què passarà amb l’escola i quan estarà amb cada progenitor.

No cal donar-li totes les respostes el primer dia. Sí que convé no inventar les que encara no sabeu.

Deixa molt clar que no és culpa seva

Els infants poden buscar una explicació en alguna cosa que han fet, dit o pensat.

Per això no n’hi ha prou amb donar-ho per suposat.

Digues explícitament:

«Això és una decisió dels adults. No és per res que hagis fet tu.»

I repeteix-ho si torna a preguntar.

No el posis al mig

No ha de triar entre progenitors, portar missatges ni consolar un adult.

Evita parlar malament de l’altre davant seu o explicar-li detalls que pertanyen al conflicte de parella.

La vostra relació com a parella canvia. La responsabilitat de continuar sent pares continua sent adulta.

Dona previsibilitat

En un moment de canvi, saber què continua igual dona seguretat.

Mantingueu tant com sigui possible l’escola, els vincles importants, algunes rutines i els límits quotidians.

Si hi haurà dues cases, ajuda que pugui imaginar com serà la seva vida en cadascuna.

Deixa espai per a reaccions diferents

Pot estar trist, enfadat, semblar que no li importa o fer la mateixa pregunta moltes vegades.

També poden aparèixer regressions o canvis de conducta.

No cal eliminar ràpidament aquestes emocions. Escolta, posa-hi paraules i mantén l’estructura que l’ajuda a sentir-se segur.

Què convé evitar?

Evita enganyar-lo sobre on és un progenitor, fer-lo confident, compensar amb regals o eliminar tots els límits per culpa.

I evita prometre una possible reconciliació si la decisió està presa.

Una excepció important: si hi ha violència

Aquestes orientacions estan pensades per a separacions en què és segur mantenir la relació habitual amb tots dos progenitors.

Si hi ha violència, amenaces, control o por, la prioritat és la seguretat de l’adult i dels infants. No s’han d’aplicar automàticament pautes com potenciar la figura de l’altre progenitor o mantenir el contacte. Cal suport professional i especialitzat.

Si el malestar del nen és intens o persistent, el conflicte adult el deixa atrapat al mig o la família està desbordada, també és recomanable buscar ajuda professional.